El Dia de la mare és una celebració que es du a terme en diferents països del món i en diferents dates, una jornada essencialment comercial, més enfocada a augmentar les vendes que no pas a fer una commemoració real. És una festa que encara respon a temps pretèrits en què la condició de les dones passava per la maternitat, en què no es plantejaven preguntes sobre la condició, els drets o la llibertat de la dona. Potser val la pena recordar com hi hem arribat.

Sembla que l’origen d’aquesta festa es remunta a la prehistòria com un ritu per celebrar les deesses mares i la fecunditat, i passa per l’època en què grecs (Rea, deessa de la terra i la fecunditat i mare dels déus olímpics) i romans (Cíbele, la Magna Mater) també celebraven la maternitat en la seva màxima representació. La festa, òbviament pagana i que es pot retrobar en diferents cultures, és bandejada pels cristians, arriba a desaparèixer com a tal i deixa lloc al culte marial: les festivitats de maig, el mes de Maria, la Mare de Déu.

Al segle XIX a França, de forma més local, la República, per afavorir la natalitat, instaura una festa de la maternitat, intenta secularitzar la festa cristiana i ret homenatge a les mares de famílies nombroses. Una mica més tard, Julia Ward, una feminista abolicionista i activista estatunidenca, impulsa la creació del Dia de les mares per promoure la pau, amb l’objectiu d’erradicar la guerra, que era la seva principal preocupació.

Després, l’any 1914, la també feminista Anna Jarvis reclama un diaper commemorar l’esforç de les mares treballadores, i intenta millorar les condicions de salut i de sanitat en el treball de les dones. S’institueix llavors, per primera vegada als EUA, una festa oficial en honor de les mares: el Mother’s Day. Cap al 1920, Anna Jarvis s’adona de la comercialització i del simbolisme contrari a la seva idea en què s’ha convertit el Mother’s Day, i milita (fins i tot anant a la presó) per un canvi de rumb, al qual no fa cas ningú.

Aquesta festa pren impuls entre les dues guerres mundials i barreja, un cop més, la promoció de la natalitat i la repoblació amb el reconeixement que pretén aportar a la maternitat i també, evidentment, la necessitat d’incrementar el consum per a una millora de l’economia.

Entre manipulacions i impostures, el Dia de la mare s’ha convertiten una tradició que sobreviu tot i l’avenç de la societat cap a nous models familiars. La màgia del patriarcat ha aconseguit convertir el que va sorgir per rebutjar la guerra i per promoure la igualtat de drets de les dones treballadores en una caricatura.

Posats a perpetuar tradicions, a més del fet que el comerç es retrobi en el Dia de la mare, potser hauríem de tornar a un dia més reivindicatiu, per reclamar permisos de parentalitat igualitaris, polítiques de foment de la corresponsabilitat i la conciliació, la llibertat de triar la maternitat o de no triar-la i, en general, lluitar per unes polítiques que afavoreixin la inclusió de la diversitat delsnous models familiars.

Montserrat Ronchera.