info@iad.ad Ā· CONTACTA’NS Ā Ā Ā Ā Ā Ā Ā
Ćs un delicte que consisteix a atemptar contra la llibertat sexual dāuna persona. Dins les agressions sexuals sāinclouen les violacions (que inclouen penetració, sigui anal, bucal o vaginal).
Agressió sexual en la qual lāhome es treu el preservatiu durant una relació sexual amb penetració, sense consentiment. TambĆ© pot ser una agressió sexual en quĆØ, mitjanƧant lāengany, es fa creure que es fa servir el condom, però no es faci servir.
Lāandrocentrisme en la llengua sāesdevĆ© quan, en un determinat text o discurs, sāexclouen, sāometen o sāinvisibilitzen les dones. Són discursos parcials centrats en lāhome com a mesura i norma i on les dones queden al marge perquĆØ sāignoren les seves aportacions o se les fan seves els homes. Quan sāaplica la regla de la inversió es demostra la discriminació que suposa.
Intimidació o coerció de naturalesa sexual, sovint acompanyada de la insistĆØncia o de situacions de superioritat per part de lāassetjador.
Fenomen pel qual lāindividu āen aquest cas, les donesā controla de manera constant i obsessiva com llueix el seu cos.Ā
Fenomen pel qual esdevĆ© normal que el cos de les dones sigui objecte de debat i fiscalització. Sāexplica per la creenƧa inconscient que les dones han de preocupar-se de tenir un cos normatiu i satisfer la mirada masculina i que, per tant, tothom pot jutjar els seus cossos.
Possibilitat dāuna persona de fer compatibles lāespai personal, lāespai familiar, lāespai social i lāespai laboral, i de poder desenvolupar-se satisfactòriament en aquests diferents Ć mbits.
Distribució equitativa i funcional del desenvolupament de les tasques domĆØstiques, de cura, dāeducació i feina remunerada.
Aplicació de distincions i de prĆ ctiques desiguals i arbitrĆ ries que una colĀ·lectivitat fa a una persona o grup en un determinat Ć mbit per motius de sexe, ĆØtnia, ideologia, edat, orientació sexual. O bĆ©, capacitats fĆsiques, cognitives o sensorials.Ā
DiferĆØncia dāestona i de diners que homes i dones dediquen a la cura estĆØtica del seu cos i a lāaparenƧa; la inversió Ć©s molt mĆ©s gran en les dones que no en els homes.
Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi lāespai de mĆ©s dāuna persona.Ā
Diferència entre la valoració positiva dels talents i capacitats que homes i dones tenen de si mateixos. Força estudis assenyalen que les dones tenen tirada a menystenir els seus talents i capacitats i els homes tenen tirada a magnificar els seus.
Ćs un indicador de discriminació retributiva que es basa en la diferĆØncia salarial entre el salari mitjĆ de les dones respecte al salari mitjĆ dels homes, expressada en forma de percentatge.
Actitud basada en la idea que el penis i lāhome són el centre de les relacions sexuals. Relacionat amb aquest concepte, tambĆ© es parla de coitocentrisme, que Ć©s la tendĆØncia a pensar que les relacions sexuals han de passar, necessĆ riament, pel coit.
Assassinat dāuna dona pel fet de ser-ho. Ćs la mĆ xima expressió de la violĆØncia masclista.
Moviment social i polĆtic que tĆ© com a finalitat aconseguir la igualtat (jurĆdica, polĆtica, econòmica, dāoportunitats, de tracte, etc.) entre dones i homes que promou i defensa el reconeixement de les capacitats i els drets que tradicionalment sāhan reservat als homes.
Conjunt de caracterĆstiques, comportaments, desigualtats, rols, valors i expectatives culturalment associades als sexes.
Omissió del punt de vista de la dona.
Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.
Principi que implica lāalienació del sexe biològic, lāorientació sexual, la identitat de gĆØnere i els rols de gĆØnere. Ćs a dir, des dāuna perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta nomĆ©s per homes, identificar-se amb el gĆØnere femenĆ i reproduir els rols i actituds associats a aquest gĆØnere.
Sistema sociopolĆtic que justifica i promou la superioritat de lāhome i lāheterosexualitat vers la dona i la resta dāorientacions sexuals. A les formes dāopressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de lāheterosexualitat.Ā
Fenomen psicològic pel qual la persona mostra una actitud passiva i submisa en cas dāagressions i se sent incapaƧ de reaccionar. Des dāuna perspectiva feminista, aquest concepte va mĆ©s enllĆ dāun fenomen psicològic i tĆ© unes causes socials derivades de la manera com són socialitzades les dones, amb la imposició dāatributs com la debilitat, la submissió o el sacrifici.
Interrelacions de mĆŗltiples categories socials en una persona, que lāapropen o lāallunyen a situacions dāopressió o privilegi.
Discriminació homòfoba i masclista contra les dones homosexuals.
*Conceptes com lāesborrament lĆØsbic āque fa referĆØncia a la invisibilització de la història i problemes de les lesbianesā subratllen la doble violĆØncia que pateixen.
Alternativa al llenguatge convencional que inclou lāĆŗs del femenĆ genĆØric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre mĆ©s propostes.
Expressió amb quĆØ es pretĆ©n posar de manifest que el llenguatge convencional Ć©s sexista i que lāĆŗs del masculĆ genĆØric Ć©s una mostra mĆ©s de lāopressió cap a les dones.
Terme amb quĆØ es designa lāabĆŗs subtil i manipulador mitjanƧant el qual sāerosiona lāautoestima i la confianƧa dāuna dona fins al punt dāanulĀ·lar-ne la personalitat. La vĆctima Ć©s manipulada per arribar a dubtar fins i tot de la seva percepció o memòria. Es considera una de les conductes mĆ©s comunes entre els maltractadors.
Sigles que engloben les dones lesbianes, els homes gais, les persones bisexuals, les persones trans i les persones intersexuals.
Expressió que defineix les interrupcions innecessĆ ries per part dāun home a una dona enmig dāuna explicació o discurs.
Ā
Ideologia basada en lāatribució de superioritat a lāhome sobre la dona.
Ā
Els rols i comportaments masculins més acceptats per una societat en concret, que poden canviar segons el temps i la cultura. Aquesta masculinitat legitima la subordinació de les dones envers els homes i assenyala les masculinitats que surten de la norma.
Ā
Comportaments, actituds i comentaris verbals realitzats en lāĆ mbit de la vida quotidiana que contribueixen a la persistĆØncia de les violĆØncies masclistes a causa de la seva alta incidĆØncia i baixa identificació.
Ā
Aversió o odi a les dones. Dāaquest concepte seān deriva la misogĆnia interioritzada, que Ć©s un tipus de misogĆnia que no es manifesta directament i apareix com un pensament automĆ tic que jutja les conductes de les dones o menystĆ© tot allò que sāassocia a la feminitat.
Ā
Expressió per a referir-se a la pressió que reben moltes dones per a combinar a la perfecció les tasques domĆØstiques i de cures amb una carrera dāĆØxit en el món laboral.
Són les diferents etapes que ha viscut el moviment des que va nĆ©ixer. No hi ha un consens total sobre la divisió dāaquestes etapes.
Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polĆtic, econòmic i social.
Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en quĆØ les relacions són estructurades pel domini de lāhome sobre la dona. Ćs un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferĆØncia entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els Ć mbits de la societat.
Acció i efecte dāexplicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap āi fins i tot millorā per part dāun home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.
Categoria analĆtica que no introdueix Ćŗnicament les experiĆØncies i les visions dels homes en els Ć mbits de la vida social i que persegueix la igualtat de gĆØnere.
Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indĆŗstria de la moda.
Pressió social per a tenir un cos normatiu que sāexpressa per mitjĆ de la publicitat, la indĆŗstria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i mĆ©s fenòmens, es considera que afecta mĆ©s les dones que no els homes.
Concepció per part dels homes (i de la societat en general) que les dones els deuen certes coses, com ara sexe, afecte, admiració, suport incondicional, atenció, cures⦠Aquesta idea fa que les dones puguin sentir-se obligades a proporcionar tot això als homes o que la decisió de no fer-ho tingui un cĆ stig, sigui a escala social o a escala individual.Ā
Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes.
ProcĆ©s pel qual sāafegeix alguna violĆØncia contra les dones vĆctimes de violĆØncia masclista. Ćs un maltractament afegit per lāentorn, lāadministració, el sistema judicial i els organismes responsables de combatre-la.
Ā
Fenomen psicològic que duu moltes dones a menystenir les seves capacitats i assoliments i a sentir-se incapaces o insegures en lāĆ mbit acadĆØmic o laboral.
Ā
Invisibilitat de quĆØ són objecte les dones en els estudis sobre malalties cĆ rdio-vasculars, que en la major part de casos prenen com a mostra els homes per analitzar els sĆmptomes i efectes dels tractaments dāaquestes malalties.
Ā
Acció de culpabilitzar una dona fent alĀ·lusió als seus comportaments o desigs sexuals. Parteix de la creenƧa que les dones són sexualment passives i, per tant, que mostrin el seu desig Ć©s quelcom que seāls ha de retreure, que els resta respectabilitat.
Ā
Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una alianƧa existencial i polĆtica que contribueixi a lāeliminació social del masclisme i a lāapoderament individual i colĀ·lectiu de les dones.
El sexisme és qualsevol expressió (un acte, una paraula, una imatge, un gest) basada en la idea que algunes persones, sovint les dones, són inferiors pel fet de pertà nyer a un sexe en concret.
Ćs la solidaritat i suport mutu entre dones.Ā
Aquest concepte promou la idea de germanor en lloc de la idea estereotipada de la competĆØncia entre dones. Tracta de construir llaƧos de camaraderia per superar desigualtats i discriminació de gĆØnere. Ćs fonamental en el feminisme per abordar qüestions de justĆcia social i equitat. El seu objectiu Ć©s empoderar i fomentar el suport entre les dones.
Fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions professionals amb les quals es troben les dones en la seva professionalització i ascens laboral que en dificulten el seu futur professional.
DiferĆØncia de preu āsovint produĆÆda per uns imposts mĆ©s altsā que hi ha entre els productes adreƧats a homes i els adreƧats a dones. Es parla de ātaxa rosaā per a referir-se als imposts mĆ©s elevats en productes de primera necessitat, com ara els relacionats amb la higiene menstrual.
Persona que no sāidentifica amb el gĆØnere assignat quan va nĆ©ixer segons les seves caracterĆstiques biològiques o que sent que la seva identitat no sāajusta a les categories de gĆØnere tradicionalment establertes.
Incorporació de la perspectiva de gènere als diferents à mbits, actuacions, à rees, programacions⦠que conformen una organització.
ViolĆØncia fĆsica, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que sāexerceix contra les dones āper part dels homesā i que tĆ© com a resultat el dany o patiment fĆsic, sexual o psicològic.
ViolĆØncia o maltractament a casa o dins la famĆlia, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.
ViolĆØncia masclista amb quĆØ lāagressor exerceix violĆØncia contra el fill o els fills de la dona āo altres Ć©ssers estimatsā amb lāobjectiu de fer-li mal a ella.Ā
Tipus de violĆØncia contra les dones en quĆØ els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abĆŗs de la medicalització i les intervencions i una patologització de lāembarĆ s i el part.
Ā Comportaments tĆ cits i gairebĆ© inconscients en quĆØ sāexerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc tĆ© en la jerarquia social
ViolĆØncies estructurals que tenen per objecte degradar la integritat de les dones, i que es manifesten de diverses maneres. La violĆØncia pot ser fĆsica, sexual, psicològica, econòmica i ambiental.
QuĆØ s’entĆ©n per Sexisme?
Lāany 2020, el Govern dāAndorra va colĀ·laborar amb la campanya del Consell dāEuropa per prevenir i combatre el sexisme i lluitar contra tota mena de discriminació per raó de gĆØnere. Per garantir la difusió d’aquest vĆdeo a tothom, el Govern d’Andorra ha posat a l’abast els subtĆtols en catalĆ , i la subtitulació en llenguatge Braille que trobareu a lāĆrea de PolĆtiques dāIgualtat.Ā