El pròxim 18 d’octubre venç el termini perquè totes les empreses i entitats del país disposin d’un protocol intern que els ajudi a determinar com actuar en cas que, dins la seva organització, es pateixi una situació d’assetjament sexual o per raó de gènere en l’entorn laboral. Cada organització, a partir d’una sola persona empleada, haurà de disposar de les mesures mínimes per garantir un entorn segur. Moltes empreses del territori amb més de cinquanta persones treballant ja van introduir els protocols en els seus Plans d’Igualtat, i per a les que encara no ho han fet és un bon moment per desenvolupar-los. Però disposar de mesures i bones pràctiques en les empreses i entitats va més enllà d’una obligació: representa una declaració de valors, una cultura interna respectuosa i una guia per actuar amb claredat i responsabilitat davant qualsevol situació que vulneri la dignitat de les persones.
Un protocol ben dissenyat ajuda a prevenir conflictes, a detectar conductes inapropiades i a acompanyar les persones afectades garantint sempre la confidencialitat. Però també reforça la cultura interna: fomenta la confiança, millora el clima laboral i dona coherència a la imatge que l’entitat projecta a la societat. En definitiva, és una inversió en benestar i també en reputació i qualitat organitzativa.
En el context andorrà, aquesta necessitat adquireix una rellevància especial. Durant els mesos d’hivern, moltes empreses –especialment en els sectors turístics i de la neu– ofereixen allotjaments compartits a les persones contractades per a la temporada. En aquests entorns, on la convivència és intensa i sovint lluny de les famílies, és encara més valuós informar els treballadors i treballadores que arriben que formen part d’una empresa amb tolerància zero davant qualsevol situació de risc. Cal recordar que aquestes situacions desagradables també es poden produir per part de clients o proveïdors de les entitats; per això és important informar de manera clara tota persona treballadora que, davant d’aquestes situacions, l’organització disposa d’una persona de referència i d’una comissió interna que la poden protegir. Fer-ho des del primer moment genera seguretat i confiança, i clarifica els canals d’actuació si sorgeix cap incidència.
Per facilitar la tasca a les organitzacions, el Decret 478/2023, de l’11 d’octubre, de disposicions mínimes respecte a les mesures preventives i d’abordatge de les conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe, inclou un annex amb un model de protocol que serveix de guia i que cada empresa pot adaptar a la seva activitat i dimensió. El protocol ha d’establir de manera clara l’objectiu i els procediments d’actuació. A més, institucions com l’Institut Andorrà de les Dones (IAD) i la Secretaria d’Estat d’Igualtat, així com empreses especialitzades, estan a disposició de les entitats per resoldre dubtes, donar orientació i acompanyar el procés. Aquest suport és una oportunitat per garantir que els protocols no només compleixin amb la norma, sinó que siguin realment útils i vius.
Ara és el moment d’aprofitar aquest període per implicar equips, escoltar i consensuar les mesures que millor els protegeixin. Avançar en aquesta direcció no és només complir una llei: és construir entorns laborals més humans, inclusius i sostenibles, on el respecte sigui l’eix de les relacions internes. Disposar d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe és, en definitiva, una manera de créixer amb valors i de garantir que cada persona pugui aportar el millor de si mateixa en un espai segur i digne.

Judith Pallarés