Skip to main content

IAD

Definicions de conceptes

  • Agressió sexual

Ɖs un delicte que consisteix a atemptar contra la llibertat sexual d’una persona. Dins les agressions sexuals s’inclouen les violacions (que inclouen penetració, sigui anal, bucal o vaginal).


  • Agressió profilĆ ctica (stealthing)

Agressió sexual en la qual l’home es treu el preservatiu durant una relació sexual amb penetració, sense consentiment. TambĆ© pot ser una agressió sexual en quĆØ, mitjanƧant l’engany, es fa creure que es fa servir el condom, però no es faci servir.


  • Androcentrisme

L’androcentrisme en la llengua s’esdevĆ© quan, en un determinat text o discurs, s’exclouen, s’ometen o s’invisibilitzen les dones. Són discursos parcials centrats en l’home com a mesura i norma i on les dones queden al marge perquĆØ s’ignoren les seves aportacions o se les fan seves els homes. Quan s’aplica la regla de la inversió es demostra la discriminació que suposa.


  • Assetjament sexual

Intimidació o coerció de naturalesa sexual, sovint acompanyada de la insistĆØncia o de situacions de superioritat per part de l’assetjador.

  • Body-monitoring

Fenomen pel qual l’individu –en aquest cas, les dones– controla de manera constant i obsessiva com llueix el seu cos.Ā 


  • Body policing

Fenomen pel qual esdevĆ© normal que el cos de les dones sigui objecte de debat i fiscalització. S’explica per la creenƧa inconscient que les dones han de preocupar-se de tenir un cos normatiu i satisfer la mirada masculina i que, per tant, tothom pot jutjar els seus cossos.

  • Conciliació

Possibilitat d’una persona de fer compatibles l’espai personal, l’espai familiar, l’espai social i l’espai laboral, i de poder desenvolupar-se satisfactòriament en aquests diferents Ć mbits.


  • Corresponsabilitat

Distribució equitativa i funcional del desenvolupament de les tasques domĆØstiques, de cura, d’educació i feina remunerada.

  • Discriminació

Aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries que una col·lectivitat fa a una persona o grup en un determinat àmbit per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, orientació sexual. O bé, capacitats físiques, cognitives o sensorials. 


  • DiferĆØncia d’empolainament (grooming gap)

DiferĆØncia d’estona i de diners que homes i dones dediquen a la cura estĆØtica del seu cos i a l’aparenƧa; la inversió Ć©s molt mĆ©s gran en les dones que no en els homes.

  • Eixancarrament masculĆ­ (Manspreading)

Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi l’espai de mĆ©s d’una persona.Ā 


  • Escletxa de confianƧa (Confidence gap)

Diferència entre la valoració positiva dels talents i capacitats que homes i dones tenen de si mateixos. Força estudis assenyalen que les dones tenen tirada a menystenir els seus talents i capacitats i els homes tenen tirada a magnificar els seus.


  • Escletxa salarial

Ɖs un indicador de discriminació retributiva que es basa en la diferĆØncia salarial entre el salari mitjĆ  de les dones respecte al salari mitjĆ  dels homes, expressada en forma de percentatge.

  • FalĀ·locentrisme

Actitud basada en la idea que el penis i l’home són el centre de les relacions sexuals. Relacionat amb aquest concepte, tambĆ© es parla de coitocentrisme, que Ć©s la tendĆØncia a pensar que les relacions sexuals han de passar, necessĆ riament, pel coit.


  • Feminicidi

Assassinat d’una dona pel fet de ser-ho. Ɖs la mĆ xima expressió de la violĆØncia masclista.


  • Feminisme

Moviment social i polĆ­tic que tĆ© com a finalitat aconseguir la igualtat (jurĆ­dica, polĆ­tica, econòmica, d’oportunitats, de tracte, etc.) entre dones i homes que promou i defensa el reconeixement de les capacitats i els drets que tradicionalment s’han reservat als homes.

  • GĆØnere

Conjunt de caracterĆ­stiques, comportaments, desigualtats, rols, valors i expectatives culturalment associades als sexes.


  • Ginòpia

Omissió del punt de vista de la dona.


  • Grassofòbia

Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.

  • Heteronormativitat

Principi que implica l’alienació del sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gĆØnere i els rols de gĆØnere. Ɖs a dir, des d’una perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta nomĆ©s per homes, identificar-se amb el gĆØnere femenĆ­ i reproduir els rols i actituds associats a aquest gĆØnere.


  • Heteropatriarcat

Sistema sociopolĆ­tic que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la dona i la resta d’orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat.Ā 

  • Indefensió apresa

Fenomen psicològic pel qual la persona mostra una actitud passiva i submisa en cas d’agressions i se sent incapaƧ de reaccionar. Des d’una perspectiva feminista, aquest concepte va mĆ©s enllĆ  d’un fenomen psicològic i tĆ© unes causes socials derivades de la manera com són socialitzades les dones, amb la imposició d’atributs com la debilitat, la submissió o el sacrifici.


  • Interseccionalitat

Interrelacions de mĆŗltiples categories socials en una persona, que l’apropen o l’allunyen a situacions d’opressió o privilegi.

  • Lesbofòbia

Discriminació homòfoba i masclista contra les dones homosexuals.

*Conceptes com l’esborrament lĆØsbic –que fa referĆØncia a la invisibilització de la història i problemes de les lesbianes– subratllen la doble violĆØncia que pateixen.


  • Llenguatge inclusiu

Alternativa al llenguatge convencional que inclou l’ús del femenĆ­ genĆØric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre mĆ©s propostes.


  • Llenguatge sexista

Expressió amb quĆØ es pretĆ©n posar de manifest que el llenguatge convencional Ć©s sexista i que l’ús del masculĆ­ genĆØric Ć©s una mostra mĆ©s de l’opressió cap a les dones.


  • Llum de gas

Terme amb quĆØ es designa l’abĆŗs subtil i manipulador mitjanƧant el qual s’erosiona l’autoestima i la confianƧa d’una dona fins al punt d’anulĀ·lar-ne la personalitat. La vĆ­ctima Ć©s manipulada per arribar a dubtar fins i tot de la seva percepció o memòria. Es considera una de les conductes mĆ©s comunes entre els maltractadors.


  • LGBTI

Sigles que engloben les dones lesbianes, els homes gais, les persones bisexuals, les persones trans i les persones intersexuals.

  • Manterruption

Expressió que defineix les interrupcions innecessĆ ries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.

Ā 

  • Masclisme

Ideologia basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

Ā 

  • Masculinitat hegemònica

Els rols i comportaments masculins més acceptats per una societat en concret, que poden canviar segons el temps i la cultura. Aquesta masculinitat legitima la subordinació de les dones envers els homes i assenyala les masculinitats que surten de la norma.

Ā 

  • Micromasclisme

Comportaments, actituds i comentaris verbals realitzats en l’àmbit de la vida quotidiana que contribueixen a la persistĆØncia de les violĆØncies masclistes a causa de la seva alta incidĆØncia i baixa identificació.

Ā 

  • MisogĆ­nia

Aversió o odi a les dones. D’aquest concepte se’n deriva la misogĆ­nia interioritzada, que Ć©s un tipus de misogĆ­nia que no es manifesta directament i apareix com un pensament automĆ tic que jutja les conductes de les dones o menystĆ© tot allò que s’associa a la feminitat.

Ā 

  • Mite de la superwoman

Expressió per a referir-se a la pressió que reben moltes dones per a combinar a la perfecció les tasques domĆØstiques i de cures amb una carrera d’èxit en el món laboral.

  • Onades feministes

Són les diferents etapes que ha viscut el moviment des que va nĆ©ixer. No hi ha un consens total sobre la divisió d’aquestes etapes.

  • Paritat

Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polític, econòmic i social.


  • Patriarcat

Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en quĆØ les relacions són estructurades pel domini de l’home sobre la dona. Ɖs un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferĆØncia entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els Ć mbits de la societat.


  • Pedanteria masculina (Mansplaining)

Acció i efecte d’explicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap –i fins i tot millor– per part d’un home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.


  • Perspectiva de gĆØnere o perspectiva feminista

Categoria analĆ­tica que no introdueix Ćŗnicament les experiĆØncies i les visions dels homes en els Ć mbits de la vida social i que persegueix la igualtat de gĆØnere.


  • Positivitat corporal (Body positivity)

Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indĆŗstria de la moda.


  • Pressió estĆØtica

Pressió social per a tenir un cos normatiu que s’expressa per mitjĆ  de la publicitat, la indĆŗstria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i mĆ©s fenòmens, es considera que afecta mĆ©s les dones que no els homes.


  • Privilegi masculĆ­ (male entitlement)

Concepció per part dels homes (i de la societat en general) que les dones els deuen certes coses, com ara sexe, afecte, admiració, suport incondicional, atenció, cures… Aquesta idea fa que les dones puguin sentir-se obligades a proporcionar tot això als homes o que la decisió de no fer-ho tingui un cĆ stig, sigui a escala social o a escala individual.Ā 


  • Putofòbia

Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes.

  • Revictimització

ProcĆ©s pel qual s’afegeix alguna violĆØncia contra les dones vĆ­ctimes de violĆØncia masclista. Ɖs un maltractament afegit per l’entorn, l’administració, el sistema judicial i els organismes responsables de combatre-la.

Ā 

  • SĆ­ndrome de la impostora

Fenomen psicològic que duu moltes dones a menystenir les seves capacitats i assoliments i a sentir-se incapaces o insegures en l’àmbit acadĆØmic o laboral.

Ā 

  • SĆ­ndrome de Yentl

Invisibilitat de quĆØ són objecte les dones en els estudis sobre malalties cĆ rdio-vasculars, que en la major part de casos prenen com a mostra els homes per analitzar els sĆ­mptomes i efectes dels tractaments d’aquestes malalties.

Ā 

  • Slut-shaming

Acció de culpabilitzar una dona fent alĀ·lusió als seus comportaments o desigs sexuals. Parteix de la creenƧa que les dones són sexualment passives i, per tant, que mostrin el seu desig Ć©s quelcom que se’ls ha de retreure, que els resta respectabilitat.

Ā 

  • Sororitat

Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una alianƧa existencial i polĆ­tica que contribueixi a l’eliminació social del masclisme i a l’apoderament individual i colĀ·lectiu de les dones.

  • Sexisme

El sexisme és qualsevol expressió (un acte, una paraula, una imatge, un gest) basada en la idea que algunes persones, sovint les dones, són inferiors pel fet de pertànyer a un sexe en concret.


  • SororitatĀ 

Ɖs la solidaritat i suport mutu entre dones.Ā 

Aquest concepte promou la idea de germanor en lloc de la idea estereotipada de la competĆØncia entre dones. Tracta de construir llaƧos de camaraderia per superar desigualtats i discriminació de gĆØnere. Ɖs fonamental en el feminisme per abordar qüestions de justĆ­cia social i equitat. El seu objectiu Ć©s empoderar i fomentar el suport entre les dones.


  • Sostre de vidre

Fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions professionals amb les quals es troben les dones en la seva professionalització i ascens laboral que en dificulten el seu futur professional.

  • Taxa rosa

DiferĆØncia de preu –sovint produĆÆda per uns imposts mĆ©s alts– que hi ha entre els productes adreƧats a homes i els adreƧats a dones. Es parla de ā€œtaxa rosaā€ per a referir-se als imposts mĆ©s elevats en productes de primera necessitat, com ara els relacionats amb la higiene menstrual.


  • Trans

Persona que no s’identifica amb el gĆØnere assignat quan va nĆ©ixer segons les seves caracterĆ­stiques biològiques o que sent que la seva identitat no s’ajusta a les categories de gĆØnere tradicionalment establertes.


  • Transversalitat de gĆØnere

Incorporació de la perspectiva de gĆØnere als diferents Ć mbits, actuacions, Ć rees, programacions… que conformen una organització.

  • ViolĆØncia de gĆØnere o masclista

ViolĆØncia fĆ­sica, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que s’exerceix contra les dones –per part dels homes– i que tĆ© com a resultat el dany o patiment fĆ­sic, sexual o psicològic.


  • ViolĆØncia domĆØstica

ViolĆØncia o maltractament a casa o dins la famĆ­lia, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.


  • ViolĆØncia indirectaĀ 

ViolĆØncia masclista amb quĆØ l’agressor exerceix violĆØncia contra el fill o els fills de la dona –o altres Ć©ssers estimats– amb l’objectiu de fer-li mal a ella.Ā 


  • ViolĆØncia obstĆØtrica

Tipus de violĆØncia contra les dones en quĆØ els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abĆŗs de la medicalització i les intervencions i una patologització de l’embarĆ s i el part.


  • ViolĆØncia simbòlica contra les dones

Ā Comportaments tĆ cits i gairebĆ© inconscients en quĆØ s’exerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc tĆ© en la jerarquia social


  • ViolĆØncies masclistes

Violències estructurals que tenen per objecte degradar la integritat de les dones, i que es manifesten de diverses maneres. La violència pot ser física, sexual, psicològica, econòmica i ambiental.

Explicacions audiovisuals

QuĆØ s’entĆ©n per Sexisme?

L’any 2020, el Govern d’Andorra va colĀ·laborar amb la campanya del Consell d’Europa per prevenir i combatre el sexisme i lluitar contra tota mena de discriminació per raó de gĆØnere. Per garantir la difusió d’aquest vĆ­deo a tothom, el Govern d’Andorra ha posat a l’abast els subtĆ­tols en catalĆ , i la subtitulació en llenguatge Braille que trobareu a l’Àrea de PolĆ­tiques d’Igualtat.Ā