El Dia de la mare
El Dia de la mare Ć©s una celebració que es du a terme en diferents paĆÆsos del món i en diferents dates, una jornada essencialment comercial, mĆ©s enfocada a augmentar les vendes que no pas a fer una commemoració real. Ćs una festa que encara respon a temps pretĆØrits en quĆØ la condició de les dones passava per la maternitat, en quĆØ no es plantejaven preguntes sobre la condició, els drets o la llibertat de la dona. Potser val la pena recordar com hi hem arribat.
Sembla que lāorigen dāaquesta festa es remunta a la prehistòria com un ritu per celebrar les deesses mares i la fecunditat, i passa per lāĆØpoca en quĆØ grecs (Rea, deessa de la terra i la fecunditat i mare dels dĆ©us olĆmpics) i romans (CĆbele, la Magna Mater) tambĆ© celebraven la maternitat en la seva mĆ xima representació. La festa, òbviament pagana i que es pot retrobar en diferents cultures, Ć©s bandejada pels cristians, arriba a desaparĆØixer com a tal i deixa lloc al culte marial: les festivitats de maig, el mes de Maria, la Mare de DĆ©u.
Al segle XIX a FranƧa, de forma mĆ©s local, la RepĆŗblica, per afavorir la natalitat, instaura una festa de la maternitat, intenta secularitzar la festa cristiana i ret homenatge a les mares de famĆlies nombroses. Una mica mĆ©s tard, Julia Ward, una feminista abolicionista i activista estatunidenca, impulsa la creació del Dia de les mares per promoure la pau, amb lāobjectiu dāerradicar la guerra, que era la seva principal preocupació.
DesprĆ©s, lāany 1914, la tambĆ© feminista Anna Jarvis reclama un diaper commemorar lāesforƧ de les mares treballadores, i intenta millorar les condicions de salut i de sanitat en el treball de les dones. Sāinstitueix llavors, per primera vegada als EUA, una festa oficial en honor de les mares: el Motherās Day. Cap al 1920, Anna Jarvis sāadona de la comercialització i del simbolisme contrari a la seva idea en quĆØ sāha convertit el Motherās Day, i milita (fins i tot anant a la presó) per un canvi de rumb, al qual no fa cas ningĆŗ.
Aquesta festa pren impuls entre les dues guerres mundials i barreja, un cop mĆ©s, la promoció de la natalitat i la repoblació amb el reconeixement que pretĆ©n aportar a la maternitat i tambĆ©, evidentment, la necessitat dāincrementar el consum per a una millora de lāeconomia.
Entre manipulacions i impostures, el Dia de la mare sāha convertiten una tradició que sobreviu tot i lāavenƧ de la societat cap a nous models familiars. La mĆ gia del patriarcat ha aconseguit convertir el que va sorgir per rebutjar la guerra i per promoure la igualtat de drets de les dones treballadores en una caricatura.
Posats a perpetuar tradicions, a mĆ©s del fet que el comerƧ es retrobi en el Dia de la mare, potser haurĆem de tornar a un dia mĆ©s reivindicatiu, per reclamar permisos de parentalitat igualitaris, polĆtiques de foment de la corresponsabilitat i la conciliació, la llibertat de triar la maternitat o de no triar-la i, en general, lluitar per unes polĆtiques que afavoreixin la inclusió de la diversitat delsnous models familiars.
Montserrat Ronchera.