En les darreres columnes hem volgut explicar per què és necessari que existeixi un Institut Andorrà de les Dones ‒entitat independent de dret públic‒ i fins quan tindrà sentit la seva vigència. Ara bé, potser convé destacar i fer l’exercici de definir a qui ens dirigim i, si escau, a qui interessa la seva existència i la seva finalitat.

D’entrada, cal recordar que l’Institut Andorrà de les Dones ha estat creat aquest principi de 2023 en compliment de la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, amb l’objectiu de promoure la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica, social i civil, així com prevenir i eliminar les discriminacions per raó de sexe.

Tot i que ens pugui semblar que a casa nostra ja hem superat les situacions de desigualtat i discriminació per raó de sexe, lloc de procedència, o bé per les capacitats funcionals, físiques, sensorials o intel·lectuals de les persones, entre altres trets d’identitat, encara trobem barreres visibles i invisibles que limiten o impedeixen l’accés i el gaudi de tots els drets i totes les llibertats fonamentals inherents a l’ésser humà. En aquest sentit, la representació i la participació en la vida pública està restringida i, consegüentment, les possibilitats de concebre la igualtat i el respecte per la diferència com una eina de desenvolupament humà sostenible, també. Particularment, aquest és un problema latent, constant i transversal que impedeix que les dones, noies i nenes puguin assolir la plena independència, l’autonomia i la llibertat.

Davant d’aquest context marcat per desequilibris estructurals de gènere i socials, l’IAD ha de vetllar per aconseguir la igualtat de gènere i l’empoderament de totes les dones en totes les esferes de la vida individual, domèstica i comunitària. Treballem des de la perspectiva transversal de gènere per identificar, qüestionar i valorar la discriminació, la desigualtat i l’exclusió de les dones. Així, des de l’IAD abordem les problemàtiques per mitjà de la creació d’accions i campanyes adequades a cada una de les franges d’edat de la població: des de la infantesa (0 a 6 anys) fins a la tercera i quarta edat (més de 70 anys).

Per tal de poder modificar aquestes dinàmiques socials i culturals ‒tradicionalment acceptades‒ i poder acomplir els objectius que ens marca la Llei 6/2022, hem aprovat unes línies estratègiques d’actuació centrades a conscienciar de les diverses formes de discriminació de gènere i, si s’escau, a desconstruir aquestes situacions. N’és un bon exemple l’exposició “Trencant estereotips de gènere” que trobareu al Pont de la Creu d’Andorra la Vella fins al 31 d’octubre. Mitjançant diferents fotografies acompanyades de missatges senzills, es vol posar en qüestió clixés i nocions imposades i assumides que pretenen definir com són i com han de ser les dones i els homes.

Encara ens queda un llarg recorregut de treball i de reflexió com a societat i, en particular, com a professionals de tots els àmbits per assolir una societat més justa, sana, respectuosa, sostenible i equitativa. Segons la meva interpretació el procés serà llarg i costós, però valdrà la pena que tothom, sigui qui sigui, trobi en la societat andorrana l’empara, la seguretat, els recursos i suports per al seu desenvolupament personal i professional, i pugui satisfer les seves inquietuds i anhels per mitjà de totes les infraestructures públiques i privades del país.

Tots hem de mantenir un compromís i una responsabilitat social per assegurar la participació, l’accessibilitat i la representació de la diversitat humana, social i cultural. Tots som agents actius d’aquesta transformació i a tots ens interessa posar fi a les desigualtats i les injustícies de gènere.

Íngrid Blanc