És un delicte que consisteix a atemptar contra la llibertat sexual d’una persona. Dins les agressions sexuals s’inclouen les violacions (que inclouen penetració, sigui anal, bucal o vaginal).
Agressió sexual en la qual l’home es treu el preservatiu durant una relació sexual amb penetració, sense consentiment. També pot ser una agressió sexual en què, mitjançant l’engany, es fa creure que es fa servir el condom, però no es faci servir.
L’androcentrisme en la llengua s’esdevé quan, en un determinat text o discurs, s’exclouen, s’ometen o s’invisibilitzen les dones. Són discursos parcials centrats en l’home com a mesura i norma i on les dones queden al marge perquè s’ignoren les seves aportacions o se les fan seves els homes. Quan s’aplica la regla de la inversió es demostra la discriminació que suposa.
Intimidació o coerció de naturalesa sexual, sovint acompanyada de la insistència o de situacions de superioritat per part de l’assetjador.
Fenomen pel qual l’individu –en aquest cas, les dones– controla de manera constant i obsessiva com llueix el seu cos.
Fenomen pel qual esdevé normal que el cos de les dones sigui objecte de debat i fiscalització. S’explica per la creença inconscient que les dones han de preocupar-se de tenir un cos normatiu i satisfer la mirada masculina i que, per tant, tothom pot jutjar els seus cossos.
Possibilitat d’una persona de fer compatibles l’espai personal, l’espai familiar, l’espai social i l’espai laboral, i de poder desenvolupar-se satisfactòriament en aquests diferents àmbits.
Distribució equitativa i funcional del desenvolupament de les tasques domèstiques, de cura, d’educació i feina remunerada.
Aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries que una col·lectivitat fa a una persona o grup en un determinat àmbit per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, orientació sexual. O bé, capacitats físiques, cognitives o sensorials.
Diferència d’estona i de diners que homes i dones dediquen a la cura estètica del seu cos i a l’aparença; la inversió és molt més gran en les dones que no en els homes.
Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi l’espai de més d’una persona.
Diferència entre la valoració positiva dels talents i capacitats que homes i dones tenen de si mateixos. Força estudis assenyalen que les dones tenen tirada a menystenir els seus talents i capacitats i els homes tenen tirada a magnificar els seus.
És un indicador de discriminació retributiva que es basa en la diferència salarial entre el salari mitjà de les dones respecte al salari mitjà dels homes, expressada en forma de percentatge.
Actitud basada en la idea que el penis i l’home són el centre de les relacions sexuals. Relacionat amb aquest concepte, també es parla de coitocentrisme, que és la tendència a pensar que les relacions sexuals han de passar, necessàriament, pel coit.
Assassinat d’una dona pel fet de ser-ho. És la màxima expressió de la violència masclista.
Moviment social i polític que té com a finalitat aconseguir la igualtat (jurídica, política, econòmica, d’oportunitats, de tracte, etc.) entre dones i homes que promou i defensa el reconeixement de les capacitats i els drets que tradicionalment s’han reservat als homes.
Conjunt de característiques, comportaments, desigualtats, rols, valors i expectatives culturalment associades als sexes.
Omissió del punt de vista de la dona.
Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.
Principi que implica l’alienació del sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i els rols de gènere. És a dir, des d’una perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta només per homes, identificar-se amb el gènere femení i reproduir els rols i actituds associats a aquest gènere.
Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la dona i la resta d’orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat.
Fenomen psicològic pel qual la persona mostra una actitud passiva i submisa en cas d’agressions i se sent incapaç de reaccionar. Des d’una perspectiva feminista, aquest concepte va més enllà d’un fenomen psicològic i té unes causes socials derivades de la manera com són socialitzades les dones, amb la imposició d’atributs com la debilitat, la submissió o el sacrifici.
Interrelacions de múltiples categories socials en una persona, que l’apropen o l’allunyen a situacions d’opressió o privilegi.
Discriminació homòfoba i masclista contra les dones homosexuals.
*Conceptes com l’esborrament lèsbic –que fa referència a la invisibilització de la història i problemes de les lesbianes– subratllen la doble violència que pateixen.
Alternativa al llenguatge convencional que inclou l’ús del femení genèric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre més propostes.
Expressió amb què es pretén posar de manifest que el llenguatge convencional és sexista i que l’ús del masculí genèric és una mostra més de l’opressió cap a les dones.
Terme amb què es designa l’abús subtil i manipulador mitjançant el qual s’erosiona l’autoestima i la confiança d’una dona fins al punt d’anul·lar-ne la personalitat. La víctima és manipulada per arribar a dubtar fins i tot de la seva percepció o memòria. Es considera una de les conductes més comunes entre els maltractadors.
Sigles que engloben les dones lesbianes, els homes gais, les persones bisexuals, les persones trans i les persones intersexuals.
Expressió que defineix les interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.
Ideologia basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.
Els rols i comportaments masculins més acceptats per una societat en concret, que poden canviar segons el temps i la cultura. Aquesta masculinitat legitima la subordinació de les dones envers els homes i assenyala les masculinitats que surten de la norma.
Comportaments, actituds i comentaris verbals realitzats en l’àmbit de la vida quotidiana que contribueixen a la persistència de les violències masclistes a causa de la seva alta incidència i baixa identificació.
Aversió o odi a les dones. D’aquest concepte se’n deriva la misogínia interioritzada, que és un tipus de misogínia que no es manifesta directament i apareix com un pensament automàtic que jutja les conductes de les dones o menysté tot allò que s’associa a la feminitat.
Expressió per a referir-se a la pressió que reben moltes dones per a combinar a la perfecció les tasques domèstiques i de cures amb una carrera d’èxit en el món laboral.
Són les diferents etapes que ha viscut el moviment des que va néixer. No hi ha un consens total sobre la divisió d’aquestes etapes.
Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polític, econòmic i social.
Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en què les relacions són estructurades pel domini de l’home sobre la dona. És un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferència entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la societat.
Acció i efecte d’explicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap –i fins i tot millor– per part d’un home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.
Categoria analítica que no introdueix únicament les experiències i les visions dels homes en els àmbits de la vida social i que persegueix la igualtat de gènere.
Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indústria de la moda.
Pressió social per a tenir un cos normatiu que s’expressa per mitjà de la publicitat, la indústria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i més fenòmens, es considera que afecta més les dones que no els homes.
Concepció per part dels homes (i de la societat en general) que les dones els deuen certes coses, com ara sexe, afecte, admiració, suport incondicional, atenció, cures… Aquesta idea fa que les dones puguin sentir-se obligades a proporcionar tot això als homes o que la decisió de no fer-ho tingui un càstig, sigui a escala social o a escala individual.
Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes.
Procés pel qual s’afegeix alguna violència contra les dones víctimes de violència masclista. És un maltractament afegit per l’entorn, l’administració, el sistema judicial i els organismes responsables de combatre-la.
Fenomen psicològic que duu moltes dones a menystenir les seves capacitats i assoliments i a sentir-se incapaces o insegures en l’àmbit acadèmic o laboral.
Invisibilitat de què són objecte les dones en els estudis sobre malalties càrdio-vasculars, que en la major part de casos prenen com a mostra els homes per analitzar els símptomes i efectes dels tractaments d’aquestes malalties.
Acció de culpabilitzar una dona fent al·lusió als seus comportaments o desigs sexuals. Parteix de la creença que les dones són sexualment passives i, per tant, que mostrin el seu desig és quelcom que se’ls ha de retreure, que els resta respectabilitat.
Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una aliança existencial i política que contribueixi a l’eliminació social del masclisme i a l’apoderament individual i col·lectiu de les dones.
El sexisme és qualsevol expressió (un acte, una paraula, una imatge, un gest) basada en la idea que algunes persones, sovint les dones, són inferiors pel fet de pertànyer a un sexe en concret.
És la solidaritat i suport mutu entre dones.
Aquest concepte promou la idea de germanor en lloc de la idea estereotipada de la competència entre dones. Tracta de construir llaços de camaraderia per superar desigualtats i discriminació de gènere. És fonamental en el feminisme per abordar qüestions de justícia social i equitat. El seu objectiu és empoderar i fomentar el suport entre les dones.
Fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions professionals amb les quals es troben les dones en la seva professionalització i ascens laboral que en dificulten el seu futur professional.
Diferència de preu –sovint produïda per uns imposts més alts– que hi ha entre els productes adreçats a homes i els adreçats a dones. Es parla de “taxa rosa” per a referir-se als imposts més elevats en productes de primera necessitat, com ara els relacionats amb la higiene menstrual.
Persona que no s’identifica amb el gènere assignat quan va néixer segons les seves característiques biològiques o que sent que la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.
Incorporació de la perspectiva de gènere als diferents àmbits, actuacions, àrees, programacions… que conformen una organització.
Violència física, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que s’exerceix contra les dones –per part dels homes– i que té com a resultat el dany o patiment físic, sexual o psicològic.
Violència o maltractament a casa o dins la família, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.
Violència masclista amb què l’agressor exerceix violència contra el fill o els fills de la dona –o altres éssers estimats– amb l’objectiu de fer-li mal a ella.
Tipus de violència contra les dones en què els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abús de la medicalització i les intervencions i una patologització de l’embaràs i el part.
Comportaments tàcits i gairebé inconscients en què s’exerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc té en la jerarquia social
Violències estructurals que tenen per objecte degradar la integritat de les dones, i que es manifesten de diverses maneres. La violència pot ser física, sexual, psicològica, econòmica i ambiental.
Què s’entén per Sexisme?
L’any 2020, el Govern d’Andorra va col·laborar amb la campanya del Consell d’Europa per prevenir i combatre el sexisme i lluitar contra tota mena de discriminació per raó de gènere. Per garantir la difusió d’aquest vídeo a tothom, el Govern d’Andorra ha posat a l’abast els subtítols en català, i la subtitulació en llenguatge Braille que trobareu a l’Àrea de Polítiques d’Igualtat.