La sexualitat és transversal en totes les etapes de la vida i en cadascuna d’elles s’expressa de manera diferent. Actualment, han quedat enrere bona part d’estereotips relacionats amb la sexualitat, com la d’esperar el príncep blau per tenir la primera relació sexual o la de creure que les persones majors de 60 anys ja no mantenen relacions sexuals. El jovent d’avui en dia té ganes d’experimentar sense limitacions i la gent gran, ganes de gaudir d’una sexualitat plena i activa.
Sentir plaer és el principal objectiu del sexe a totes les edats, i evitar l’embaràs, la gran preocupació que motiva l’ús de mètodes preventius.
L’ús del preservatiu durant l’adolescència es té molt present per reduir-ne el risc, tot i que de vegades no es fa servir cap mètode anticonceptiu confiant en “la marxa enrere”. Durant l’adultesa, tant si es té parella estable com si no se’n té, l’ús de mètodes preventius se centren en la planificació familiar. Els mètodes anticonceptius com el DIU, els anticonceptius orals, etc. afavoreixen la percepció que les conseqüències de les pràctiques sexuals desprotegides són gairebé nul·les. Anys més tard, quan l’embaràs ja no és una possibilitat, la prevenció ja no es veu necessària.
L’embaràs, però, no és l’única conseqüència possible del sexe. Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són una realitat cada cop més freqüent. Tot i això, la percepció de risc vers aquestes també és diferent en funció de l’edat. En les generacions més joves la percepció de risc ha disminuït a causa de la confiança en els avenços científics actuals; confiança que els tractaments disponibles garanteixen la curació o la supervivència. Per les persones més grans les ITS han estat sempre un tema tabú carregat de prejudicis i estigmes.
Les ITS, però, no entenen d’edats. Cal protegir-se de les ITS en totes les etapes. La infecció per clamídies, la gonorrea i la sífilis s’han multiplicat per quatre entre el 2018 i el 2022 (i s’ha passat de 12 notificacions de les tres infeccions a 50, respectivament). Altres ITS, com la infecció pel VIH, l’herpes genital o la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH) cal no oblidar-les.
Els principals mecanismes de transmissió de les ITS són per contacte de les mucoses, pels fluids sexuals i per la sang, a través de les diferents pràctiques sexuals com són el sexe oral i la penetració vaginal o la penetració anal. Haurem de sospitar que ens hem contagiat d’una ITS si hem tingut una relació sexual de risc, sense l’ús del preservatiu i/o si observem alguns dels següents signes i símptomes: canvis en les secrecions genitals (més abundants, pudents, de color diferent, etc.), necessitat d’orinar més sovint, picors, dolor abdominal, canvis en el cicle menstrual, lesions als genitals, anus o boca i/o febre.
Tanmateix, cal tenir en compte que moltes ITS no donen simptomatologia evident. És per això que la recomanació actual és de fer-se proves diagnòstiques periòdiques per descartar possibles infeccions si es té una vida sexual activa.
El test ràpid de VIH actualment es pot fer de forma confidencial i gratuïta a qualsevol centre d’atenció primària (CAP) del país. Per la resta de les ITS es requereix prescripció mèdica per fer la prova, ja sigui mitjançant una anàlisi de sang, d’orina o de mostres de mucosa anal, vaginal o oral.
El tractament de les ITS és molt divers, cada ITS té el seu tractament específic, per tant, és necessària una prescripció mèdica. Algunes infeccions com la gonorrea, la sífilis i la infecció per clamídies estracten amb antibiòtics, en canvi, en altres el VIH, el VPH o l’herpes genital es tracten els símptomes però ens acompanyaran tota la nostra vida. Viure la nostra sexualitat des de la corresponsabilitat és important per no comprometre la nostra salut. És cabdal tenir una conducta sexual responsable i fer ús de mesures preventives i controls periòdics durant tota la nostra vida sexual activa.

Cristina Perez i altres.