Cada any, al mes de novembre, ens trobem amb la trista commemoració del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona. Les institucions i les entitats referents portem a terme diverses activitats per sensibilitzar sobre aquesta crua realitat que fa que les violències masclistes segueixin vigents a la societat. Sembla més còmode pensar que això aquí no passa o que és una excepció, però a Andorra aquesta realitat també existeix.

La violència més practicada és la psicològica. El 2023, dels casos detectats, un 95,7% han estat de violència psicològica. Aquest tipus de violència comprèn tota conducta o omissió que produeix en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d’amenaces, humiliació, vexacions, menysteniment, menyspreu, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat que perjudica la seva salut psicològica.

Més de la meitat de les víctimes (56,15%) ho han estat de violència física. Es tracta de qualsevol acte de força contra el cos d’una dona: agressions que van des de cops, sacsejos, cremades, pressions, llançament d’objectes o retencions a qualsevol conducta amb el resultat o el risc de produir una lesió física o un dany.

Gairebé la meitat de les víctimes (un 47,5%) ha manifestat haver estat subjecte de violència ambiental. És una forma de maltractament insidiosa i intencionada que l’agressor practica per intimidar i atemorir la dona: cops de porta o a la taula, trencament d’objectes…

La violència social també fa estralls: un 45,5% de les víctimes n’han sofert mitjançant comportaments de control i limitacions que fomenten l’aïllament de la dona, vulneren la seva imatge i el seu àmbit relacional i familiar.

Un 38,9% han patit violència econòmica, quan s’empren els diners com un element de dominació i control o per establir relacions de poder perjudicials per a l’altra persona o la unitat familiar. Per exemple, impedir que la dona treballi o no facilitar els recursos suficients en el règim de pensions establertes en casos de separació.

Pel que fa a la violència sexual en el context de la parella o exparella, l’han patit un 21,6% de les víctimes. Es tracta de violacions, agressions sexuals, tocaments, assetjament, abusos, comentaris sexuals… En general, la violència sexual engloba qualsevol acte de naturalesa sexual que no ha estat consentit. 

La violència vicària, tan indigna, ha afectat prop del 18% de les dones denunciants. En aquest cas l’agressor exerceix violència contra els fills i les filles o altres éssers estimats familiars o, fins i tot, animals de companyia, per causar un perjudici psicoemocional a l’altra persona.

Finalment, en menys quantitat però en creixement constant, hi ha la violència digital, que és la que consisteix en els actes de violència masclista i misogínia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les persones.

Recordem que això aquí també passa i que hi ha un telèfon gratuït a l’abast de qualsevol persona que ho necessiti, el 181: Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere.

Montserrat Ronchera