Dones i tecnologia, un repte pendent
El dia 24 d’abril va ser el dia de les nenes i la tecnologia, com altres dies internacionals, la voluntat és dirigir la mirada vers una situació global en la qual cal fer alguna cosa. L’acceleració digital, la intel·ligència artificial i la transformació tecnològica no són conceptes del futur, són el present i un dels grans reptes en la reestructuració del món laboral. Es calcula que el 2050 el 75% dels treballs estaran relacionats amb la tecnologia. Si les carreres més sol·licitades en els pròxims anys estan centrades en la tecnologia, cal fer esforços per no deixar a les dones fora d’aquest camí al qual hem accedit tard per les limitacions estructurals arrossegades i existents.
Segons dades de la Unió Internacional de Telecomunicacions, només una de cada cinc estudiants en l’àmbit de la tecnologia i les TIC a escala global és dona. A més, el 2023, el 70% dels homes utilitzaven Internet, mentre que només ho feia el 65% de les dones, la qual cosa suposa una diferència de 5 punts percentuals i 244 milions més d’homes connectats que dones. Aquesta bretxa no només reflecteix una desigualtat d’accés, sinó també limita les oportunitats de les dones per adquirir competències digitals i participar en sectors tecnològics en creixement. Per aquesta raó els projectes d’inversió en telecomunicacions són una prioritat a escala mundial per donar accés a les persones de les poblacions més allunyades per poder accedir a molta informació i educació que els faciliti millorar les seves condicions de vida. Aquesta desigualtat estructural afecta a les poblacions en general perquè compromet la innovació i l’equitat en el desenvolupament de la societat digital, afectant molt especialment les dones que sempre queden relegades a un paper secundari. En el marc de la comissió jurídica i social de la dona de Nacions Unides d’aquest any moltes de les conferències es van centrar en les terribles implicacions que té per a les dones no accedir a internet, limitant les seves possibilitats de ser independents econòmicament i reduint les opcions de la seva subsistència.
És cert que al nostre món més proper l’accés a internet està molt ben solucionat i les barreres d’accés a les carreres tecnològiques ja no existeixen formalment, però la realitat ens mostra que en les tecnologies de la informació i les enginyeries les dones representen únicament un 27%, i a Andorra, per exemple, en la Universitat d’Andorra, només un 10,5% cursen estudis d’informàtica.
Una desigualtat que s’inicia en les primeres etapes educatives i que sovint respon a estereotips i rols de gènere que condicionen les expectatives i les trajectòries professionals des de molt joves. La bona notícia és que hi ha iniciatives al país que ja apunten el camí a seguir. Andorra Telecom ja fa temps que promou la inclusió de les nenes i les dones en competicions com la Lego League, la World Robotic Olympiad i la European Open Andorra. Un altre exemple destacat és la beca que ofereix FEDA en col·laboració amb la Universitat d’Andorra i el Lycee Comte de Foix per dones que cursin estudis d’informàtica i electricitat. Aquestes accions ajuden a reduir les barreres i envien un missatge clar i compromès amb la igualtat d’oportunitats en un sector estratègic.
És necessari que més institucions, empreses i entitats educatives facin passos valents en aquesta direcció. Incentivar les vocacions tecnològiques des de la infància, visibilitzar referents femenins en el sector i generar entorns inclusius són accions fonamentals per revertir la situació.
Des de l’Institut Andorrà de les Dones, continuarem treballant perquè les polítiques públiques i els esforços privats avancin en la mateixa direcció: garantir que les dones no només siguin usuàries del món digital, sinó líders i protagonistes del seu desenvolupament.
Judith Pallarés