El motiu principal per promulgar la Llei 6/2022, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, queda definit a la primera frase de l’Exposició de motius: “La igualtat entre dones i homes és un aspecte nuclear de la protecció dels drets humans, el funcionament democràtic i la justícia social”. Més endavant apareix un altre motiu més constrenyent: “El Principat d’Andorra ha ratificat, en l’àmbit del Consell d’Europa, la Convenció europea de drets humans i la Carta social europea, que obliguen l’Estat a tutelar els drets humans, prohibir la discriminació per raó de sexe i garantir la igualtat d’oportunitats”. La Llei motiva l’Institut Andorrà de les Dones amb la missió principal de promoure la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, així com prevenir i eliminar les discriminacions per raó de sexe.

De rerefons tenim el treball de grups i associacions de dones que durant decennis han impulsat el dret de vot universal femení, l’aprovació de normes referides a la protecció social, la denúncia sobre la xacra de la violència masclista, la participació femenina en activitats tradicionalment masculines, o l’obertura d’una àrea específica d’igualtat a l’Executiu i d’un organisme independent per vetllar per la igualtat.
Les reaccions de la societat davant la creació de l’Institut han estat diverses: les més positives, de persones que entenen la necessitat de control i seguiment per a la no-discriminació per raó de gènere; les més negatives, de persones convençudes que la igualtat ja està assolida i que hi ha altres prioritats abans que l’equitat; la majoria, des de la indiferència o l’escepticisme. La realitat amb què ens hem trobat, tot i no disposar de gaires dades, confirma la necessitat de l’Institut:

–La violència de gènere s’ha multiplicat des de la pandèmia; malgrat la percepció d’alguns  que s’ha incrementat perquè se’n fomenta més la denúncia, les dades són clares: més de la meitat de les víctimes ateses al departament d’Afers Socials no arriben a formalitzar una denúncia contra l’agressor.

–El primer contacte dels joves amb la sexualitat passa pel consum de pornografia –sí, a Andorra també–. Això, lligat a una deficient educació afectiva-sexual porta a comportaments dominants, agressius i psicològicament perjudicials per a ambdós sexes.

–Parlem de bretxa salarial? Doncs sí, a Andorra encara hi és en molts sectors. Durant el 2021, la diferència de salari va ser de 549 euros. En detriment de les dones, és clar.

–A la feina l’assetjament sexual es continua practicant, sobretot amb les dones treballadores en situacions laborals precàries. Cal saber que el 80% de les que hi estan sotmeses acaben renunciant a presentar denúncia, per por a perdre la feina o per l’estigma, que les pot perjudicar en feines futures.

–Una gran majoria de dones han estat sotmeses a acudits, bromes o “floretes”, que tot i semblar inofensius són percebuts com a sexistes, intimidatoris o, fins i tot, psicològicament violents.

–Què passa a les llars? Les enquestes ens diuen que les dones passen gairebé el doble de temps que els homes en tasques domèstiques i de cura dels familiars. Molts homes continuen perpetuant el rol del cap de casa “enrotllat”, que ajuda quan pot, no practiquen la corresponsabilitat.

–Els mitjans de comunicació fan un esforç a l’hora d’explicar les notícies de manera neutra i equitativa, però la majoria de les fonts d’informació i els seus protagonistes segueixen sent homes. Pel que fa a la publicitat, continua perpetuant estereotips i podem dir que cada dia apareix algun anunci o convocatòria de feina en l’àmbit nacional en el qual la dona no és comptada.

Aquests són alguns exemples del perquè és necessari un Institut de les Dones, en seguirem parlant.

Montserrat Ronchera