Una de les tasques de l’Institut Andorrà de les Dones marcades per la llei és la de vetllar per la no-discriminació per raó de sexe en la programació, els continguts i la publicitat als mitjans de comunicació, i evitar la transmissió d’una imatge estereotipada de dones i homes, així com una imatge sexualitzada de les dones.

Essencialment es tracta de fer un seguiment dels mitjans de comunicació i de les accions publicitàries (una feina que implica molt temps i dedicació, i que resultaria gairebé impossible si no comptéssim, des de gairebé el primer dia, amb col·laboracions externes que ens transmeten les seves reflexions al respecte) que té per objecte detectar la inclusió d’un tracte sexista o discriminatori vers les dones o altres col·lectius, sovint contravenint la legislació vigent. Un cop verificat aquest contingut i valorant la seva gravetat, l’Institut adreça un escrit a l’empresa anunciant o al mitjà de comunicació que ho publica, demanant l’eliminació o la rectificació del contingut, tot explicant la motivació de l’avís i detallant recomanacions per a futures publicacions.

Però, com detectar els continguts que poden resultar discriminatoris?

Si fas un anunci en el qual obvies una persona per raó de sexe, per raó d’edat o per raó d’identitat de gènere, resulta discriminatori. Per exemple, en una oferta de treball s’ha de deixar la porta oberta que s’hi pugui presentar un home o una dona. Per tant, si demanes “un repartidor” estàs excloent les dones, mentre que si cerques “una cambrera” estàs excloent els homes, perquè això funciona en els dos sentits. L’ús del llenguatge inclusiu és fonamental.

Si escrius un article sobre un cas de violència de gènere, has d’utilitzar el llenguatge fent-ne un tractament adequat, sense caure en frivolitats ni justificar comportaments i actituds violentes. Un exemple, parlant d’una agressió amb violència: “però en el moment de la baralla l’home estava sota els efectes de l’alcohol”.

Demanar que les candidates a una plaça tinguin menys de 25 anys, facin una talla 38 i mesurin més d’1,70 fomenta una imatge de bellesa femenina basada en la joventut, en estereotips físics ideals, és a dir, allunyats de la realitat, que poden portar a comportaments nocius per a la salut de les noies o, simplement, a la inseguretat i la baixa autoestima, a banda de la discriminació per raó d’edat. I el mateix s’aplica als criteris estètics o estereotipats o d’edat exigits per a certs models masculins.

Qualsevol imatge o comentari que menystingui o ridiculitzi les capacitats o les activitats –professionals o no– d’una persona, situant-la en una posició d’inferioritat o d’ineptitud, ja no són acceptables. Sabeu aquell que diu: “Què fa una dona fora de la cuina? Turisme!” Doncs això ja no toca.

La utilització del cos de la dona de manera reductora –com un objecte sexual passiu i al servei de l’home, o com un recurs per captar l’atenció de l’espectador aliè al contingut real del missatge– ja no té cabuda en la nostra comunicació. O no heu vist mai cap anunci de cotxe adornat amb una dona guapa i sexi?

Un altre mal hàbit és el de prejutjar qui fa què, com s’explica i com es mostra. Les dones que ens presenten són mares, infermeres i bones cuineres, mentre que els homes són soldadors, enginyers i, si algun és cuiner, és un xef. Un exemple clar de l’ús d’aquests rols estereotipats es troba en les publicitats de les joguines. Trenquem clixés i estereotips que resten i no sumen.

Tot això que expliquem sortosament no està generalitzat. La majoria dels mitjans i dels publicistes són respectuosos amb les dones, amb els homes i amb els col·lectius “sensibles”, però no podem abaixar la guàrdia perquè encara es colen mostres de sexisme i de discriminació en molts indrets. Per això, si veus algun contingut que creus que et discrimina a tu o a qualsevol altra persona o col·lectiu, no dubtis a fer-nos-ho saber a [email protected].

Montserrat Ronchera